La Setmana de les Migracions i els Drets Humans a la UAB ha finalitzat aquest 16 de maig amb una jornada plena d’activitats: un taller de serigrafia i estampat, una taula rodona amb col·lectius antiracistes, una xerrada sobre racisme institucional i un dinar popular a càrrec del Sindicat Popular de Venedors Ambulants.
La UAB va celebrar, del 6 al 10 de maig, la Setmana de les Migracions i els Drets Humans, però els actes de cloenda previstos pel dia 9 de maig, es van haver d’ajornar fins al 16 de maig per la convocatòria de vaga. Per tant, la comunitat universitària ha pogut gaudir aquest dijous d’una jornada plena d’activitats a la Plaça Cívica.
A partir de les 11 h i durant tot el matí, alguns membres de l’Arts Can Batlló han dut a terme un taller de serigrafia i estampat en el qual podies estampar “Migrants Welcome” en una samarreta o bossa. Posteriorment, cap a les 11.30 h, ha tingut lloc una taula rodona amb col·lectius antiracistes, organitzada pel Grup Fractalitats en Investigació Crítica UAB.
A mig matí, sobre les 13 h, ha començat una xerrada sobre racisme institucional amb l’antropòloga Fàtima Aatar, del Movimiento Moro Antiracista (uMMA), i Lamine Sarr, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Posteriorment, alguns membres del sindicat han preparat un dinar popular, arròs amb verdures, per a tota la comunitat de la UAB.
Xerrada sobre racisme institucional
La xerrada sobre racisme institucional ha començat amb la intervenció de l’antropòloga Fàtima Aatar, que ha parlat sobre els orígens del Movimiento Moro Antiracista fent una crítica del concepte “islamofòbia”. Aquest terme, segons es diu, s'hauria consolidat arran dels atemptats de l’11 de setembre del 2001.
Tanmateix, segons ha explicat l’antropòloga, la “islamofòbia” no és un fenomen social ni neix a partir de l’11S, sinó que és un concepte que l’Estat utilitza per “naturalitzar el racisme i justificar algunes accions pedagògiques que duu a terme” i està molt vinculat amb Palestina, un país que ha servit com un “laboratori on s’ha experimentat amb aquell racisme que ara s’anomena ‘islamofòbia’”.
Per això, Aatar ha insistit que el concepte d’islamofòbia ha de desaparèixer i hem de parlar del que és: racisme. I aquest racisme ha existit històricament i és institucional: “No hem de problematitzar-nos a nosaltres sinó a l’Estat, que és el que posa en marxa uns dispositius que ens criminalitzen, com és el cas del Protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització als centres educatius (PRODERAI)”.
Per la seva banda, Lamine Sarr ha explicat que el Sindicat Popular de Venedors Ambulants va néixer l'any 2015 després de la mort del manter senegalès Mor Sylla a Salou. En aquell moment, els manters no tenien cap representació i van decidir organitzar un sindicat per lluitar contra el racisme institucional, que “es tradueix en abusos policials i multes que van dels 60 als 10.000 euros”.
Durant la seva intervenció, Sarr ha criticat el paper dels mitjans de comunicació en la criminalització dels manters i les contradiccions que presenta un sistema que els veu i tracta com a “persones il·legals”: “Se’ns considera persones il·legals, però el problema és que sense papers no pots treballar i sense contracte no pots regular la teva situació”.
Ara, quatre anys després de la fundació del sindicat, els manters de Barcelona han aconseguit treure la marca de roba TOPMANTA, una apropiació del terme utilitzat pels mitjans de comunicació, i la gent en general, amb vista a dignificar aquesta professió i trencar amb els estereotips que envolten el col·lectiu.
Comments