La investigadora Blanca Garcés i la periodista Helena Maleno parlen sobre l’acollida de les persones refugiades i la criminalització de les ONG a l’acte d’inauguració del curs de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.
La investigadora sènior del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB), Blanca Garcés, juntament amb la periodista, activista i fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras, Helena Maleno, van parlar sobre l’acollida de les persones refugiades i la criminalització de les ONG el passat dijous 11 d’octubre a l’acte d’inauguració de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB.
La periodista no va poder estar present físicament a l’acte i ho va lamentar a un vídeo que van reproduir. Maleno porta quatre mesos sense poder sortir del Marroc per problemes amb la renovació de la seva targeta de residència. La periodista va ser acusada de tràfic de persones pels avisos que va fer a Salvament Marítim per rescatar immigrants al mar. El passat 30 de gener, un jutge magrebí va donar per finalitzada la causa, però no va emetre cap resposta i ara ja porten més de nou mesos de silenci.
La degana de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Laura Feliu, i la vicerectora d’Alumnat i d’Ocupabilitat, Sara Moreno, van presentar l’acte. Durant la seva intervenció, Moreno va destacar quins eren els objectius de l’equip de govern aquest curs, entre ells, aconseguir la rebaixa de taxes i continuar amb la commemoració del 50è aniversari de la UAB, i va situar la FMUAB18, amb el lema #UABrefugi: l’Autònoma acull, com “un escenari privilegiat per a la sensibilització”.
Durant la seva intervenció, Garcés va sintetitzar quina ha estat l’evolució de les polítiques de la Unió Europea en matèria de migració des de la tragèdia de Lampedusa fa cinc anys (en la que van morir més de 360 persones), passant per la iniciativa italiana Operació Mare Nostrum i la posterior Operació Sofia que va posar en marxa la UE, fins a les últimes actuacions contra Proactiva Open Arms el passat estiu.
En aquest context, la investigadora va destacar la necessitat de fer una “política de frontera radical que posi en el centre el dret de la vida”. “Necessitem anar més enllà: abordar les causes en origen; deixar d’espoliar Àfrica; preguntar als joves per què estan disposats a morir en comptes de lluitar per millorar la seva societat; no més deportacions en calent i exprés; obrir les portes d’entrada; saber què està passant a l’altre costat; deixar-nos de gestos simbòlics i actuar”, va assenyalar Garcés.
Per la seva part, Maleno va centrar el seu discurs en la situació de les persones a la frontera sud. “Les persones que transiten per aquestes fronteres es consideren criminals”, lamentava la periodista. També es veuen sotmeses a la victimització durant els processos d’acollida: “A les primeres entrevistes que els periodistes feien a les dones a les fronteres preguntaven quants cops havien estat violades”. I s’acaben mercantilitzant i convertint en esclaus: “Hi ha molta gent que està guanyant diners en aquesta situació”, va afirmar.
Al torn de preguntes, la periodista va explicar que les polítiques del nou govern socialista no han afavorit a la situació de la frontera sud: “Estem pitjor que amb el PP”. “S’estan privatitzant els equips de salvament quan s’haurien de reforçar”, denunciava.
Aquesta sessió inaugural s’inclou dins de les activitats que es realitzaran al campus de la universitat entorn el lema “#UABrefugi: l’Autònoma acull” de la Festa Major d’aquest curs. Des de l'any 2016, la UAB, junt amb la Fundació Autònoma Solidària (FAS) i la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) col·laboren per a l'acollida de les persones refugiades. Segons el director de la FAS, Jordi Prat, són gairebé 120 els estudiants que han viscut a la UAB la primera fase d'acollida gràcies al "Programa Acollida a persones refugiades a la UAB".